Pone inoghe sa posta eletrònica tua, si cheres retzire sa notìfica de sas Notas noas

24/12/14

"andare a su barberi" NO "andare dae su barberi"

Una frase comente "andare dae su barberi", cun sa prepositzione "dae",  est unu calcu dae s'italianu "andare dal barbiere".
In sardu est mègius a nàrrere/iscrìere "andare a su barberi".

23/12/14

“interfache” NO “interfàtzia”


In sa locutzione “a fache [fachi, faci, etc.] a...” o “a fache de...” tenimus su derivadu de su sust. lat. FACIES, cun su valore de: a probe..., a curtzu....

Àteros derivados dae custu faeddu lat. sunt in sardu fachile [facili, etc.], caratza chi si ponet a su molente; infachilare o afachilare [infacilai, etc.], pònnere sa caratza a su molente o, pro estens., si cugugiuare.

De seguru dae sa matessi paràula derivat “infache”, chi inditat sa parte de intro de unu capote, de una giubba, de una cosa in generale (in ital. “interno”). Una cosa diferente dae “aforrru, inforru” (dae su cast. “aforro”, dae “aforrar”) chi currispondet a ital. “fodero, fodera”.

In sardu modernu, imbetzes, pro inditare sa parte anteriore de sa conca umana, at bintu “cara”, chi est su sust. cast. "cara".

Totu custu lu semus narende ca amus lèghidu in web su tèrmine “interfàtzia”, comente currispondente de s'ital. “interfaccia”, chi est su calcu de s'ingl. “interface”, cump. de “inter-” ‘inter-’ e “face” ‘cara’.


Tenende contu chi in sardu amus giai formadu “infache” (dae “fache”), nos paret mègius in sardu “interfache” e NO “interfàtzia” (chi est petzi s'addatamentu de s'ital. “interfaccia”), pro inditare, in eletrònica, unu dispositivu de collegamentu intre duas entidades de unu sistema.../ in informàtica, un'elementu de collegamentu intre s’elaboradore e un’entidade esterna... / pro estensione, s'elementu de cuntatu o intermediatzione intre entidades, sistemas, cosas, pessones diferentes.
Es.: interfache fìsica, interfache lògica, interfache gràfica, interfache parallela, interfache seriale, interfache utente, interfache òmine-màchina ,
interfache a ria de cumandu, etc.

22/12/14

professone


In sardu "professone" (= ital. "processione") est unu catalanismu regulare, dae s'antigu "professò": andare in professone, etc. Àteras variantes sardas: prufessone, prufessoni, prufassoni, prafassòni, propessone, etc. 
In càmbiu, protzessione est un'italianismu reghente.

In catalanu:
Var. form.: professóprovessó porfessó.
    Fon.: pɾusəsó (or., men.); pɾosesó (occ., Val.); pɾosəsó (mall.). En la pronúncia vulgar i dialectal: pɾufəsó (or., men.); pɾofesó (occ.); puɾfəsó (Ribes, men., eiv.); pɾuβəsó (Olot, Solsona); pɾoβesó (Oliana, Ponts, Gandesa, Morella, Maestrat, Val.); pɾovesó (Cast., Cullera, Xàtiva, Alcoi, Al.); pɾovesóɾ (Dénia); pulsasó (Alg.).

18/12/14

pantasma

In sardu tenimus "pantasma" dae su isp. antigu "pantasma" (dae lat. phantăsma, chi est dae gr. phántasma ‘visione, puba, pantasma’, deriv. de phantázein ‘mustrare’). Ma b'est finas "fantasma, pantàsima, pantuma" in sardu. 


Sa forma "pantasma" esta sa prus a curtzu a s'etimologia, sena pàrrere in dèvidu cun s'italianu. Finas in galegu sa forma populare est "pantasma": A PANTASMA DE CANTERVILLE, in feminile.
Sa forma sarda "pantàsima" est petzi un'anaptissi. In càmbiu,  "pantuma" est minoritàriu.

Duncas: "Su pantasma de Canterville" de O. Wilde andat bene.


14/12/14

"apo intesu narende" NO "apo intesu nàrrere"

Acuntesset de lèghere in sa Rete frases comente "apo intesu nàrrere", chi est su calcu de s'ital. "ho sentito dire".
In sardu est mègius "apo intesu narende" cun su gerùndiu!

.............................................................................................

• Diegu Corràine [dsc], moderadore e redatore.

.............................................................................................

INCARCA IN SU FAEDDU CHI T'INTERESSAT! Si cheres imparare a praticare sa LSC, inoghe ti podimus agiuare. Pro fàghere pregontas, ma finas pro currègere faddinas chi podimus fàghere finas nois, iscrie a: limbasardacomuna@gmail.com

Amus pessadu chi pro sos amigos chi cherent megiorare s'ortografia de sa LSC, cumbenit a tènnere un'ispàtziu che a custu in ue podimus pònnere AVERTÈNTZIAS in manera istàbile, a disponimentu de totus, pro: dare cussìgios, rispòndere a pregontas, currègere isbàllios.

LSC > Delìbera numb. 6/14 de su 18 de abrile de su 2006, su Guvernu sardu aprovat sas normas de sa Limba sarda comuna>Limba Sarda Comuna