Pone inoghe sa posta eletrònica tua, si cheres retzire sa notìfica de sas Notas noas

27/09/13

iscritore, iscritura NO iscriidore, iscriidura

In sardu, "iscritore, iscritura" sunt cultismos leados dae lat. scriptor -ōris e scriptūra, derivados de scriptus, part. pass. de scribĕre "iscrìere". Comente càpitat in àteras limbas.

Duncas non tenimus perunu bisòngiu de imbentare "iscriidore, iscriidura" comente derivados de "iscrìere", chi sunt petzi 'diferentzialismos' sena contu nen cabu.

"no ismèntighes..." NO "no ismentigare..." (imperativu negativu)

S'imperativu negativu, in sardu, lu formamus  cun "no/non"* + sas formas de su 'cungiuntivu presente':
ISMENTIGARE
no ismèntighes
no ismèntighet
no ismentighemus
no ismentigheis
no ismèntighent

FÀGHERE

non fatzas
non fatzat
non fatzamus
non fatzais
non fatzant


etc.

Duncas, sunt una faddina sas formas a s'italiana: "no ismentigare", etc.

Annotade sa diferèntzia intre sa prima pessone plurale de su presente indicativu e sa pessone relativa de su cungiuntivu, e duncas de s'imperativu negativu: ismentigamus VS ismentighemus, faghimus VS fatzamus, tenimus VS tengiamus, etc.

* "no" in dae in antis de paràula chi cumintzat in vocale: no ismèntighes; "non" in dae in antis de paràula chi cumintzat in cunsonante: non fatzas.

"pàrrere" NON "parrer, parre"

S'infinidu de sa de 2 coniugatziones l'iscriimus cun finale in "-ere".
Dae su lat. "parēre", in sardu temimus "pàrrere",  chi podet èssere finas unu sustantivu,  e inditat una manera particulare de bìdere sas cosas, su pessu, s'idea de una pessone.
tando, est giustu: "Tocat semper a tènnere rispetu pro su pàrrere de sos àteros".
Su faeddu, in plurale, est "pàrreres": "Sos pàrreres de cada unu de nois cherent rispetados".

"didale, didu" VS "poddigale, pòddighe"

In sardu, pro inditare su traste chi si ponent pro cugugiare sa punta de su pòddighe e cravare s'agu cun su filu, si narat  "didale" dae lat. digitāle, dae digĭtus "didu". In carchi bidda, si narat finas "poddigale", dae "pòddighe".
Su faeddu "pòddighe" (pòddixi) dae lat. pollex -lĭcis, in antis inditaiat su pòddighe mannu, pustis cada "didu"! 
Est unu casu tìpicu de geosinònimu (paràulas diferentes pro su matessi cuntzetu), in logos diferentes. Comente àteras medas, in sardu, ma finas in italianu: cocomero/anguria, stringa/laccio, etc.

17/09/13

"mòngia" NON "suora"

Cun sas paràulas "mòngiu, mòngia" o finas 'monzu, monza', dae su cat = cat. monjo, monja, [dae lat.  vulg. monĭcus, del ll. td. monăchus, íd., e custu, dae gr. monakhós 'solu, solitàriu', der. de mónos 'unu, solu'], definimus sos religiosos chi istant in unu cumbentu. Custas sunt sas paràulas traditzionales pro denominare custos religiosos.
Tando, est giustu "tzia mea est mòngia".
Duncas, sa paràula "suora", chi currispondet a s'ita. "suora" [dae lat. sŏror (-ōris) «sorre»] non nos servit, nde podimus fàghere a mancu.

10/09/13

fràigu NON fraigadura

Dae su lat. "fabricare" in sardu tenimus "frabicare, fraicare, fraigare, fraigari, fraigai".
Dae su verbu "fraigare" derivat sus sustantivu "fràigu", «logu fraigadu, domo».
Duncas, non b'at bisòngiu de nàrrere "fraigadura", comente nos est capitadu de lèghere in sa Rete: ".... pro sa fraigadura...", ca su sustantivu relativu a "fraigare" lu tenimus giai e est "fràigu".

09/09/13

"limùsina" NO "elemòsina"

"limùsina" est un'addatamentu betzu dae ita. pop. o antigu "limosina" (mod. 'elemosina'), dae lat. tardu eleemosyna, gr. ἐλεημοσύνη, der. de ἐλεέω «tènnere piedade». Duncas: "in foras de crèsia b'aiat una pessone chi fiat pedende sa limùsina".
"elemòsina" est un'italianismu reghente.

istade VS istiu

Ambas paràulas andant bene in sardu. Duncas: "ocannu at fatu un'istade longa (o un'istiu longu). Dade cara a sa diferèntzia de genere!
Sunt geosinònimos, comente àteros faeddos de sa limba nostra: paràulas diferentes, impreadas in biddas diferentes (a su sòlitu), pro inditare su matessi cuntzetu. 
"istade" (s.f.) dae su lat. «aestas -atis», "istiu" (s.m.) dae su cat. «estiu», dae su lat. «aestivum (tempus)» 'tempus istadiale', der. de lat. «aestas, -ātis» 'istade'!
Comente podides bìdere, sas paràulas girant a inghìriu de sas matessi raighinas. Sa diferèntzia est chi "istade" est de derivatzione direta dae su latinu, "istiu" de derivatzione indireta... dae su latinu.

04/09/13

"eliminatòria" NON "play-off"

Su chi a su sòlitu mutint "play-off" pro unos cantos isport, in sardu la podimus mutire "eliminatòria", ca si tratat de una partzida a eliminatzione direta giogada in s'agabbu de unu campionadu.

Duncas, est mègius a nàrrere: "Est una eliminatòria importante", NO  "Est unu play-off importante".

01/09/13

estensione NO istèrrida

Faeddende de "domìnios" internet, pro inditare sa sigla chi b'at a pustis de su nùmene, b'at s'internatzionalismu "estensione" (.com, .edu, .it., cat., etc.). Bisòngiu b'at de pònnere "istèrrida" chi in sardu ponimus pro inditare àteru? Pesso chi nono.

.............................................................................................

• Diegu Corràine [dsc], moderadore e redatore.

.............................................................................................

INCARCA IN SU FAEDDU CHI T'INTERESSAT! Si cheres imparare a praticare sa LSC, inoghe ti podimus agiuare. Pro fàghere pregontas, ma finas pro currègere faddinas chi podimus fàghere finas nois, iscrie a: limbasardacomuna@gmail.com

Amus pessadu chi pro sos amigos chi cherent megiorare s'ortografia de sa LSC, cumbenit a tènnere un'ispàtziu che a custu in ue podimus pònnere AVERTÈNTZIAS in manera istàbile, a disponimentu de totus, pro: dare cussìgios, rispòndere a pregontas, currègere isbàllios.

LSC > Delìbera numb. 6/14 de su 18 de abrile de su 2006, su Guvernu sardu aprovat sas normas de sa Limba sarda comuna>Limba Sarda Comuna