Pone inoghe sa posta eletrònica tua, si cheres retzire sa notìfica de sas Notas noas

29/01/13

"unu in borta" NO "unu a sa borta"

S'espressione "unu a sa borta" est su calcu dae s'ita. "uno alla volta", ma in sardu est giustu a nàrrere "unu (una, duos/duas, tres, etc.)  in borta". Duncas est giustu,  es.: "sunt intrados a domo unu in borta".

"coronellu" NON "colonnellu"

Apo semper intesu, a minore, "coronellu", chi mi pariat curiosu o una deformatzione de s'italianu "colonnello" (der. de "colonna",  «cumandante de una colunna de sordados». In realidade, est unu ispagnolismu, dae "coronel", chi in custa limba benit dae su frantzesu "colonel, coronel", e su frantzesu dae... s'italianu "colonnello"! Ite giru, pro arribbare a su sardu "coronellu"!

17/01/13

"in lìnia" NO "online"

Pro ite in informàtica non podimus nàrrere "in lìnia" e NON s'anglismu "online"?

"economia birde" NON "green economy"


Ite bisòngiu b'at de nàrrere "green economy", cando si podet nàrrere "economia verde" e in sardu "economia birde"?
Ma dae ue derivat custa mania? Dae su cumplessu de inferioridade linguìstica e dae s'americanumania, unu provintzialismu e autocolonialismu oramai trasversarsale in Itàlia (de dereta e de manca), chi est imponende tèrmines pagu craros a su prus de sa gente:  sunt in inglesu belle totu sos tìtulos de pellìculas de tzìnema e de trasmissiones ràdiu/TV, sos tèrmines de s'informatzione, economia, finàntzia, informàtica, etc.
Duncas, s'anglomania est unu sistema antidemocràticu. 
Una moda chi arriscat de influentziare in manera negativa finas su sardu, ca càpitat semper prus a s'ispissu de lèghere fòrmulas inùtiles in inglesu finas in testos in sardu, leadas dae... s'itinglesu!

14/01/13

"museu" NON "museo"

Est giustu a nàrrere e a iscrìere "museu", chi est unu cultismu chi currispondet a su lat. «Musēum», gr. «Μουσεον» der. dae «Μοσα» «musa» (propiamente «logu sagradu a sas Musas»).
Duncas, non cumprendimus pro ite calicunu iscriet "su museo", a s'italiana (es.: In su museo bi ada operas de diversas iscolas europeas; in su museo de su pane b'at istadu un' addoviu; in su Museo Archeològicu Natzionale de Casteddu, etc.), cando chi est naturale chi sos cultismos latinos chi agabbant in "-um" podent èssere addatados in sardu cun finale in "-u"!

13/01/13

"pintare, pintore, pintura" NON "dipìnghere, pitore, pitura"

Su sardu "pintare" podet bènnere dae su lat. «*pictāre», dae p.p. «pictus», cun sa "n" de "pingĕre" «pintare». O, si nono, dae su isp. "pintar"«pintare».
Duncas, in sardu est giustu "pintare, pintore, pintura" NON "dipìnghere, pitore, pitura", chi sunt italianismos.

12/01/13

"mistèriu" NON "misteru"

"mistèriu" est unu cultismu a s'ispagnola (dae su lat. mysterĭum, e custu dae su gr. μυστήριον) presente giai in sa poesia sarda (Remundu Piras). Non podet èssere dae su lat. mysterĭum, ca colende in sardu diat èssere istadu "misterju, mistèrgiu, mistègliu...".In sa matessi manera: ministèriu, etc.


 

"no est" NO "non est"


Tocat a ammentare chi iscriìmus "no" o "ne" in dae in antis de paràulas chi cumintzant in vocale e "non" o "nen" in dae in antis de paràulas chi cumintzant in cunsonante: no andat e non benit, ne andat nen benit.
Francu cando "non" e "nen" sunt sighidos dae sos pronùmenes "lu, la, los, las; li, lis", in ue non bi cheret sa «-n», ma si narat e iscriet  "no lu, la, los, las; li, lis". Est craru chi non b'est sa «-n», ca tando si diat dèvere pronuntziare assimilende a sa «l-» chi sighit. In realidade sa pronùntzia cun assimilatzione la tenimus, ma currispondet a  "nos lu, la, los, las".

"mèrcuris" NON "mèrculis"


Est prus giustu "mèrcuris" cun sa -r-, dae lat. tardu Mercŭrī (dies) «(die) de Mercùriu». Sa variedade "mèrculis" no est isballiada ma est petzi una variedade locale.
In "mèrcuris" tenimus sa -s finale in analogia cun "martis" dae MARTIS (DIES), comente la tenimus in "lunis", dae unu DIES LUNIS in càmbiu de DIES LUNAE, regulare.
Finas in italianu antigu si naraiat "mercordì", cun sa «-r-».

"grusseri" NON "grezu, grossulanu, ruzu"


Dae su cat. "grosser" o isp. "grosero", in sardu tenimus "grusseri/-a" cun su valore de "pessone o cosa fata male o a grussu", es.: cussu est un'òmine grusseri, cussu est grusseri, cussa fèmina est grussera".
Duncas sunt italianismos iscarados "grezu, grossulanu, ruzu" (grezzo, grossolano, rozzo).

10/01/13

prevènnere NON prebènnere

Dae su lat. venire, in sardu tenimus "bènnere". Cun prepositziones comente prae-, inter-, in-, etc., e "venire" si sunt formados giai in latinu verbos medas, comente PRAEVENIRE, INTERVENIRE, INVENIRE.


In sardu tenimus faeddos derivados dae su lat. comente "imbènnere", dae INVENIRE. A su sòlitu, duncas, su tratamentu populare dae lat. -NV- est -mb-. In paràulas de addatamentu antigu, tenimus su matessi tratamentu: "cumbènnere". Ma tenimus resurtados cultos addatados finas dae s'italianu, comente "prevènnere, intervènnere", ...




 

02/01/13

"màrturu" VS "màrtire"

Dae su lat. tardu eclesiàticu MARTYR -YRIS, leadu dae su gr. μάρτυς -υρος, «testimòngiu», in sardu tenimus "màrturu" (e finas "màrture"), chi però tenet in totue su valore de "paralìticu".
Duncas pro dare su valore de "pessone chi sacrìficat sa vida pro un'idea" non podimus pònnere "màrturu" ma  su cultismu "màrtire". 
Comente pro àteros cuntzetos: trèmene VS tèrmine, grìmine VS crìmine, etc., in ue s'oponent cuntzetos diferentes.
Tando, si cherimus intitulare unu monumentu a pessonàgios de importu de s'istòria sarda, devimus pònnere:  «A sos màrtires de sa natzione sarda» NO "A sos màrturos de sa natzione sarda" (chi  andat bene petzi si, a beru, cherimus dedicare unu monumentu "a sos paralìticos de sa natziones sarda"). Si, imbetzes, cherimus ammentare "eroes", "pessones chi sacrìficant sa vida pro un'idea", a iscrìere "màrturos" est una faddina grave, ridìcula in totu. Ite dannu!

.............................................................................................

• Diegu Corràine [dsc], moderadore e redatore.

.............................................................................................

INCARCA IN SU FAEDDU CHI T'INTERESSAT! Si cheres imparare a praticare sa LSC, inoghe ti podimus agiuare. Pro fàghere pregontas, ma finas pro currègere faddinas chi podimus fàghere finas nois, iscrie a: limbasardacomuna@gmail.com

Amus pessadu chi pro sos amigos chi cherent megiorare s'ortografia de sa LSC, cumbenit a tènnere un'ispàtziu che a custu in ue podimus pònnere AVERTÈNTZIAS in manera istàbile, a disponimentu de totus, pro: dare cussìgios, rispòndere a pregontas, currègere isbàllios.

LSC > Delìbera numb. 6/14 de su 18 de abrile de su 2006, su Guvernu sardu aprovat sas normas de sa Limba sarda comuna>Limba Sarda Comuna